Moros i cristians.
Per Lota Benito.
Revista AECUS n01
Jo I'anomene "LA
FESTA". La Festa, amb
majúscules, no
necessite explicar més.
La vaig descobrir
de xicoteta,
d'adolescent, quan la
mare de la meua millar amiga,ens feia
"entraetes" pel corredor d'aquell piset del
carrer Puerto Rico, en el Barrí de
Russafa, on em vaig criar.
Després va arribar el viatge, la
primera vegada que em van portar a Onil,
el seu poble, I allí ho vaig viure en viu i en
directe , i vaig vore que era diferent al
que jo estava acostumada i em va
fascinar.
Tot el que veia, els trages
,I'alegria, aquella especie d'unió de tot,
música, sorall, en definitiva I'ambient de
la "kabila";el "cuartel"; la fila o la
comparsa, tot és el mateix, encara que
tinga diferents noms. Eixes van ser les
meues primeres Festes de Moras i
Cristians ,1 ja es van quedar dins de mi
per sempre.
Després, uns anys després,i per
circurnstáncies familiars, em trabe
novament ficada de pie en la Festaa
Benilloba, un poble a tan sois uns pocs
kilómetres d'Alcoi. Sé, aixó sí que era de
veritat, la Festa pura.qenuma. Vull dir
amb acó ,que és ací on descobrisc el
valor intrínsec de la mateixa.
No sé és només una vegada a
I'any fester, Sé és sempre. En totes les
31
actituds de la vida, quan es té alguna
commemoració, en les bodes, en tota
qüestió de reunió alegre, familiar,
amistosa es deia aixó de "mone a fer
filaetes", i IIavors veus que s'alcen i es
posen a desfilar, i t'afloren sentiments i
és quan penses que tu també ho sents,
que passa?, et preguntes, si jo no sóc de
per ací.
Un dia en I'Entra d'Alcoi, a la que
vaig anar per casualitat, em van portar al
"Partidor". És des d'on ixen "les Filaes",
on es van col•locant, i vaig observar com
pujaven alguns festers de més edat,
recolzats en el brac de les seues dones,
els seus fills, etc ... per a col•locar-se allí
per a eixir.
I I'expressió de les seues cares
t'ho va dient tot. Potser pensaran en totes
les vegades que han baixat, en els anys
que han sigut,si podran ser alguns més,
tota una vida es veu reflectida en eixos
rastres que es dirigixen al "Partidor".
En tots els IIocs és norma comuna
que existisquen dos bándols, perque així
va succeir en la nostra historia.
La nostra idiosincrasia té d'eixos
dos elements, el cristianisme autócton i
I'invasor rnusulmá, - i en ells dos es
fonamenta la nostra Festa. És indiferent
ser d'un bándol o d'un altre, perque els
dos es necessiten i complementen.
Ací, en Sumacárcer, el nostre
poble, crec sincerament que- després de
més d'un quart de segle d'implantació,
s'está confirmant el que dic. Ací no cridem "Vixca Sant Jordi" com a
Alcoi, ni "Vixca Sant Joaquim" com a
Benilloba, perqué no són Festes
Patronals en honor a cap sant.
Ací són en virtut d'una acció espontánia
d'alguns deis festers que encara estan
contínuament en actiu, que ha van
Revista AECUS n01
implantar i han treballat perqué fóra una
Festa de veritat, de les pures i per el que
més hem de lIuitar és per acanseguir
que I'esséncia es mantinga.
Mai digueu aixó de: "ENS ANEM A DISFRESSAR DE MOROS I CRISTIANS".
UN FESTER MAl ES DISFRESSA DE RES EN "LA FESTA" AMB MAJÚSCULES.
SÉ ÉS O NO SÉ ÉS.
• NO CABEN MITGES TINTES A "LA FESTA
